Bé, ja fa una mica de temps, prou, que no escribia per aci el blog, la veritat que no tenia bones històries que comentar, però la d´aquest cap de setmana m´ha agradat i per això ho comente...
Estava parlant amb el meu amic Miguel, i va sortir la idea de anar a xafar la neu a algun lloc, ja que en tot l´hivern no hem tingut ni fred ni ninguna nevaeta pels pics d´aci propet. Així que comentant a vore que podiem fer per tal de eixir de la rutina diaria vam quedar que en una setmana ens en anavem a patejar a algun lloc propet, ja que en Pirineus sabiem que no faltava neu, però està una mica massa lluny i amb perill d´allaus.... bo, pensat i fet ens en anem a Javalambre, i alli que hem anat......
Són les 7 del matí del dissabte 2 de febrer i Miguel passa puntualment per ma casa, carreguem tots els trastos i roba ( no sé jo si vorem agarrat massa roba d´abric) i moguem cap a l´autopista, on pararem en Algemesí per carregar al tercer en concordia, o siga, l´amigatxo Tolo, que també motivat s´ha apuntat a fer les caminates....
Arribem a les 9.30 a Camarena de la Sierra i ens topem en que va començar a nevar a les 4 del matí. Tot està blanquet i de categoria per anar a fer la caminata. Pugem cap al refugi on es quedarem a dormir, i seguint pel costat de les pistes anem al cim de Javalambre (2020 m). Baixem i ja ens quedem en el refugi.
Bo, al dia següent, per a baixar al poble que està a 1 hora del refugi peguem una caminata de 3 horetes per les muntanyes plenetes de neu..... un cap de setmana diferent i amb ambient pirinaic.....
